Fundación Mutua Madrileña finança un projecte lleidatà per determinar els factors de supervivència en un accident traumàtic greu
Liderat pel metge adjunt del Servei de Medicina Intensiva de l'HUAV, investigador de l'IRBLleida i professor de la UdL, Lluís Servià
La Fundación Mutua Madrileña ha lliurat avui les seves XXIII Ajudes a la Recerca Mèdica, dotades amb 2,3 milions d'euros, a 21 nous projectes científics que es duran a terme en hospitals de tota Espanya. Entre ells, un projecte lleidatà que utilitzarà les eines de predicció amb IA més avançades per a entendre quins factors determinen la supervivència d'un pacient després d'un accident. La recerca està liderada pel metge adjunt del Servei de Medicina Intensiva de l'Hospital Universitari Arnau de Vilanova de Lleida (HUAV), investigador del grup Medicina Intensiva de l'Institut de Recerca Biomèdia de Lleida (IRBLleida) i professor de la Universitat de Lleida (UdL), Lluís Servià.
La seva investigació es basa en RETRAUCI, el Registre de Trauma en UCI, que recull els pacients que ingressen en les unitats de vigilància intensiva (UCI) després de patir un esdeveniment traumàtic greu. Aquesta base de dades ha registrat més de 22.000 pacients traumatitzats crítics que han requerit ingrés en les UCI de més de 60 hospitals espanyols des de 2015. Va ser desenvolupada pel grup de treball de trauma i neurointensivismo de la SEMICYUC, a través d'una ajuda a la recerca biomèdica de la Fundación Mútua Madrilenya.
D'altra banda, també es basaran en RETRASCORE, una eina de predicció de la mortalitat d'un pacient amb un traumatisme greu en les primeres 24 hores d'ingrés, realitzada pel grup de medicina intensiva de l'IRBLleida. "En el nou projecte utilitzaran eines de predicció basades en IA per a entendre quins factors determinen la supervivència després d'un accident i millorar la precisió de l'eina", ha exposat l'investigador.
Catalunya rebrà un total de 300.000 euros en aquesta convocatòria. A més d'aquesta recerca, també es realitzaran dues investigacions més en aquesta comunitat autonòma.
Des de l'Institut de Recerca de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, la investigadora Alba Segarra, del Servei de Genètica del mateix hospital, provarà una nova tecnologia de seqüenciació de lectures llargues de l'ADN que permet detectar alteracions que fins ara eren molt difícils o fins i tot impossibles d'identificar amb les tècniques habituals. La tecnologia s'aplicarà en infants amb malalties neuromusculars que encara no han obtingut un diagnòstic genètic després de les proves convencionals realitzades en l'àmbit assistencial.
"La tecnologia de seqüenciació de lectures llargues encara no forma part de la pràctica clínica habitual. Aquest estudi permetrà identificar en quins pacients aporta un benefici més gran i facilitarà la seva futura incorporació al procés diagnòstic de les malalties hereditàries al nostre país, incrementant la precisió i escurçant l'odissea diagnòstica a la qual s'enfronten moltes famílies amb malalties minoritàries", assenyala Segarra.
En l'àmbit del càncer de mama, la investigadora Ana Vivancos, directora del Laboratori de Genòmica del Càncer del VHIO (Vall d'Hebron Institut d'Oncologia), i la investigadora Cristina Saura, cap de la Unitat de Mama del Servei d'Oncologia Mèdica de l'Hospital Universitari Vall d'Hebron de Barcelona, desenvoluparan un test per detectar el càncer de mama a partir d'una mostra de llet materna.
El projecte es basa en una troballa prèvia d'aquestes investigadores, que va demostrar la presència d'ADN tumoral a la llet materna de pacients diagnosticades d'un tumor durant el període de lactància.
La realitat és que un de cada mil embarassos es complica amb un càncer. El 25% dels casos es diagnostiquen durant la gestació i el 75% en el postpart. El càncer de mama és el tumor maligne que es diagnostica amb més freqüència durant l'embaràs. Tanmateix, els canvis fisiològics que experimenta la mama durant la gestació dificulten la identificació del tumor i n'empitjoren el pronòstic.
"L'aplicació d'aquest test diagnòstic tindria una gran utilitat com a eina de cribratge poblacional. Igual que es fa la prova del taló a tots els nounats, el test de llet materna podria utilitzar-se per al cribratge del càncer de mama en el postpart en una població que actualment no està inclosa en els programes de cribratge poblacional», explica. «Amb una única mostra de llet materna es podria diagnosticar el càncer de mama abans de l'aparició dels símptomes, augmentant les probabilitats de curació de les pacients", destaca Vivancos.
Més de dues dècades donant suport a la recerca mèdica
A través d'aquests ajuts, la Fundació Mutua Madrileña ja ha destinat 75 milions d'euros a impulsar la recerca mèdica de qualitat que es duu a terme al nostre país.
Els 21 nous projectes es desenvoluparan en els àmbits dels trasplantaments, les malalties minoritàries infantils, les lesions traumatològiques greus, l'oncologia -centrada enguany en el càncer de mama- i la salut mental infantil i juvenil -amb un enfocament especial en la prevenció del suïcidi-. En alguns casos, els projectes es desenvoluparan de manera col·laborativa, amb la participació de centres de diferents comunitats autònomes. En aquesta edició, la fundació donarà suport al treball d'equips de recerca de 25 centres de 12 comunitats autònomes.
La relació completa dels projectes que han rebut una Ajuda a la Recerca Mèdica de la Fundació Mutua Madrileña es pot consultar a:
