L'experiència dels treballadors agrícoles migrants de Lleida contribueix a redefinir la preparació davant futures pandèmies

Les investigadores del Grup de Recerca de Cures de Salut (GReCS) de l'Institut de Recerca Biomèdica de Lleida (IRBLleida) i de la Universitat de Lleida (UdL), Montserrat Gea-Sánchez, directora de la càtedra UdL-ASISA, i Gemma Espigares-Tribó, han liderat l'estudi de cas desenvolupat a Espanya dins la NUS-Lancet PRIME Commission. La seva recerca, centrada en l'experiència dels treballadors i treballadores agrícoles migrants de Lleida durant la pandèmia de la COVID-19, forma part d'un ampli projecte internacional publicat recentment a la revista The Lancet que proposa un nou model de preparació davant futures emergències sanitàries.

La NUS-Lancet PRIME Commission va néixer després de la pandèmia de la COVID-19 amb l'objectiu d'analitzar quins factors van fer que milions de persones quedessin desprotegides durant la crisi sanitària i com evitar que aquesta situació es repeteixi en el futur. La iniciativa ha recollit evidència procedent de 20 països de totes les regions de l'Organització Mundial de la Salut, combinant estudis de cas, entrevistes amb comunitats, revisions científiques i modelització epidemiològica.

El cas de Lleida, una contribució clau dins d'un projecte internacional

El cas d'estudi desenvolupat a Espanya s'ha centrat en la situació dels treballadors agrícoles migrants de Lleida durant la COVID-19. "La recerca evidencia com les dificultats d'empadronament, la precarietat de l'habitatge i la situació administrativa van incrementar la vulnerabilitat d'aquest col·lectiu i en van dificultar l'accés als serveis sanitaris i a les mesures de protecció social", destaquen les investigadores de l'IRBLleida i la UdL, Montserrat Gea-Sánchez i Gemma Espigares-Tribó. Al mateix temps, l'estudi posa en relleu iniciatives impulsades al territori que van contribuir a reduir-ne l'impacte, com l'habilitació d'allotjaments específics per garantir un aïllament segur durant la pandèmia.

L'estudi liderat des de Lleida ha permès incorporar aquesta experiència local a una anàlisi internacional que ha recollit les experiències de 819 participants de 20 països d'arreu del món.

Una distribució més equitativa de les vacunes podria salvar 2,7 milions de vides addicionals

Una de les principals conclusions de la comissió és que una distribució més equitativa de les vacunes podria salvar milions de vides en una futura pandèmia. A partir de la simulació d'un escenari de grip A, els investigadors estimen que el desenvolupament ràpid de vacunes podria reduir la mortalitat un 59%. A més, si les dosis es distribuïssin segons criteris de població i no principalment de capacitat adquisitiva, es podrien evitar 2,7 milions de morts addicionals arreu del món. Les mesures destinades a augmentar la confiança en les vacunes permetrien evitar-ne 1,9 milions més.

Els resultats posen de manifest que l'equitat en l'accés a les vacunes és un factor determinant per reduir l'impacte de futures emergències sanitàries.

En aquest sentit, la comissió també conclou que molts països disposaven de plans de preparació davant pandèmies, però aquests no van garantir que totes les persones poguessin accedir de manera efectiva a la protecció sanitària i social quan els sistemes van entrar en tensió. L'informe defensa un canvi de paradigma: passar de la pandemic preparedness, centrada en l'existència de plans i recursos, a la pandemic readiness, orientada a comprovar si aquests mecanismes funcionen realment en situacions d'emergència.

Segons la comissió, factors com la precarietat laboral, les dificultats d'habitatge, les barreres administratives, la desconfiança institucional o la debilitat dels sistemes de protecció social poden convertir-se en determinants clau de la vulnerabilitat durant una crisi sanitària. Per aquest motiu, els investigadors defensen que la preparació davant futures pandèmies ha d'anar més enllà dels plans d'emergència i incorporar aspectes com l'accés a l'habitatge, als serveis sanitaris, a la informació i a la protecció social. En aquest sentit, la comissió defensa que les experiències de col·lectius vulnerabilitzats, com els treballadors agrícoles migrants analitzats en l'estudi liderat des de Lleida, han d'incorporar-se a la planificació i la presa de decisions per construir sistemes més preparats, equitatius i resilients davant futures emergències de salut pública.

Text: Comunicació i Premsa IRBLleida