Identifiquen subtipus de diabetis tipus 2 en una població de Catalunya

Una investigació amb participació d'investigadores del Grup de Recerca de cures de salut (GReCS) de l'Institut de Recerca Biomèdica de Lleida (IRBLleida) ha demostrat que és possible identificar subtipus clínicament rellevants de diabetis tipus 2 des del moment del diagnòstic en una població catalana, i que això té implicacions per a la seva aplicació en l'estratègia de medicina personalitzada de precisió.

"Els resultats, publicats a la revista Cardiovascular Diabetology, obren la porta a una classificació més precisa de la malaltia que podria ajudar a personalitzar el seguiment i el tractament dels pacients des de les etapes inicials", segons comenta el coordinador de l'estudi, director científic de l'àrea de Diabetis i Malalties Metabòliques del CIBER (CIBERDEM) i investigador de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau de Barcelona, Dídac Mauricio.

La recerca va incloure 991 persones amb diabetis tipus 2 de diagnòstic recent, reclutades entre els anys 2022 i 2026 en 28 centres de Barcelona i Lleida, en el marc de l'estudi prospectiu COPERNICAN. Utilitzant un mètode d'agrupació estadística basat en sis variables clíniques -edat en el moment del diagnòstic, hemoglobina glicada, índex de massa corporal, funció de les cèl·lules beta pancreàtiques, resistència a la insulina i presència d'autoanticossos antiillot-, l'equip investigador va reproduir el model de classificació proposat pel grup suec d'Emma Ahlqvist, que distingeix cinc subtipus de diabetis tipus 2.

Una classificació més ajustada a la població catalana

Els resultats van confirmar l'existència dels fenotips descrits prèviament en poblacions escandinaves: diabetis autoimmune greu (SAID), diabetis greu amb deficiència d'insulina (SIDD), diabetis greu amb resistència a la insulina (SIRD), diabetis lleu relacionada amb l'obesitat (MOD) i diabetis lleu relacionada amb l'edat (MARD). Tanmateix, l'estudi va detectar que aquesta classificació dels darrers quatre grups presentava una estabilitat estadística limitada en la població mediterrània, ja que cap dels grups assolia el llindar d'estabilitat establert.

Quan es va permetre que l'anàlisi determinés de manera lliure el nombre òptim de grups, es va observar que, a més del grup amb diabetis autoimmune, una solució de tres clústers (subgrups) addicionals presentava una estabilitat notablement superior: un fenotip amb obesitat i resistència a la insulina, un fenotip amb deficiència d'insulina i un fenotip relacionat amb l'edat. "Aquests resultats suggereixen que l'heterogeneïtat metabòlica de la diabetis tipus 2 en la nostra població podria estar millor representada per una estructura de quatre grups, fet que té implicacions importants per a la manera com avaluem i classifiquem els pacients des del moment del diagnòstic", explica Mauricio.

L'estudi també va constatar que el subgrup de diabetis relacionada amb l'obesitat (MOD) no mostrava una separació clara en aquesta cohort, sinó que es distribuïa entre la resta de grups, la qual cosa suggereix que, en la població mediterrània, aquest fenotip podria representar un espectre metabòlic intermedi més que no pas una entitat diferenciada.

Cap a una medicina de precisió en diabetis

Atès que l'estudi va dur a terme la classificació en el moment del diagnòstic, abans d'iniciar qualsevol tractament, la cohort COPERNICAN ofereix l'oportunitat d'examinar si aquests subtipus metabòlics presenten perfils diferenciats de risc cardiovascular al llarg del temps. "La identificació precoç d'aquests fenotips podria permetre estratificar millor aquest risc i orientar les intervencions preventives de manera més individualitzada", afegeix la primera signant de l'article i investigadora de la Universitat de Barcelona i de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, Berta Fernández-Camins.

El treball ha comptat amb la participació del grup d'Àlex Perera, de l'àrea de Bioenginyeria, Biomaterials i Nanomedicina del CIBER (CIBER-BBN), que també és investigador de la Universitat Politècnica de Catalunya. A més, hi han participat investigadors de l'IDIAP Jordi Gol, la Universitat de Lleida i l'IRBLleida, entre altres institucions.

"Aquest és el primer estudi dissenyat específicament per avaluar la classificació fenotípica d'Ahlqvist en una cohort mediterrània de nou diagnòstic, a diferència de la majoria d'estudis de replicació, que han utilitzat cohorts preexistents. El seguiment longitudinal dels participants permetrà analitzar en el futur l'evolució de cada subgrup, la seva resposta als tractaments i el desenvolupament de complicacions", conclou l'equip investigador.

Article: Fernandez-Camins B, Vlacho B, Rojo-López MI, Granado-Casas M, Gratacòs M, Ortega-Bravo M, Cendros-Massioui M, Palmieri F, Perera-LLuna A, Franch-Nadal J, Mauricio D. Phenotypic clustering of newly diagnosed type 2 diabetes in a Mediterranean cohort. Cardiovasc Diabetol (2026). https://doi.org/10.1186/s12933-026-03198-w