Els signes vitals de les primeres hores d’ingrés poden anticipar quant temps estarà hospitalitzat un pacient amb malaltia pulmonar obstructiva crònica o insuficiència cardíaca

Els signes vitals que es controlen de manera rutinària quan una persona ingressa a l'hospital poden predir la durada de l'estada al centre hospitalari. Un estudi científic ha demostrat que l'anàlisi detallada de la freqüència cardíaca, la respiració i la saturació d'oxigen durant les primeres 24 hores d'ingrés permet predir amb molta precisió quant temps romandrà hospitalitzat un pacient amb malaltia pulmonar obstructiva crònica (EPOC) o insuficiència cardíaca.

La recerca, liderada per personal investigador del Centro de Investigación Biomédica en Red de Enfermedades Respiratorias (CIBERES) i de l'Institut de Recerca Biomèdica de Lleida (IRBLleida), s'ha publicat a la revista Scandinavian Journal of Trauma, Resuscitation and Emergency Medicine i obre la porta a una millor planificació de l'atenció hospitalària a partir de dades que ja es recullen habitualment.

La mesura dels signes vital és constant als centres hospitalaris. En aquest estudi, el personal investigador ha fet un pas més enllà i ha analitzat com varien aquests signes al llarg del temps, buscant patrons, oscil·lacions i regularitats que reflecteixin l'estat real del pacient.

Per fer-ho, s'han estudiat dades de 74 pacients ingressats a planta convencional (no a la UCI), monitoritzats de manera contínua durant les primeres 24 hores. A partir d'aquestes dades, s'han identificat característiques dels senyals vitals que es relacionen clarament amb la durada de l'ingrés. La recerca ha comptat amb la participació dels serveis de medicina interna de l'Hospital Universitari de Santa Maria i de pneumologia de l'Hospital Universitari Arnau de Vilanova.

"Els resultats mostren que determinats patrons en la freqüència cardíaca i respiratòria, així com petites fluctuacions en la saturació d'oxigen, estan fortament associats amb estades hospitalàries més curtes o més llargues" ha explicat el darrer autor de l'article i investigador del grup de recerca Investigació translacional en medicina respiratòria, Jordi de Batlle. "Combinant aquestes dades en un model predictiu, s'ha aconseguit una capacitat de predicció molt elevada, encertant en la gran majoria dels casos" ha afegit.

Segons els autors, aquesta eina no pretén substituir el criteri mèdic, sinó complementar-lo. Poder anticipar la durada probable d'un ingrés pot ajudar els professionals sanitaris a planificar millor els recursos, ajustar l'atenció a cada pacient i millorar l'organització hospitalària. "A més, el fet que el model es basi en dades ja disponibles fa que la seva possible aplicació clínica sigui més realista i accessible", ha afegit el primer autor de l'article, l'investigador en formació del grup Investigació translacional en medicina respiratòria, Ivan Juez.

"Aquest estudi de viabilitat demostra el potencial de la monitorització contínua i l'anàlisi avançada de dades per avançar cap a una medicina més predictiva i personalitzada, especialment en pacients amb malalties cròniques freqüents com l'EPOC i la insuficiència cardíaca" ha senyalat l'investigador i facultatiu de l'Hospital Universitari de Santa Maria de Lleida, Gerard Torres.

El projecte ha estat finançat per l'Instituto de Salud Carlos III, la Unió Europea i el programa ICREA Academia, així como dues beques SEPAR 2022 i SOCAP 2023.

Article: Juez-Garcia I, Benítez ID, Torres G, González J, Utrillo L, Pérez A, Varvará N, Cuadrat I, Barbé F, de Batlle J. Continuous vital sign monitoring for predicting hospital length of stay: a feasibility study in chronic obstructive pulmonary disease and chronic heart failure patients. Scand J Trauma Resusc Emerg Med. 2025 Sep 24;33(1):150. doi: 10.1186/s13049-025-01458-4. PMID: 40993754; PMCID: PMC12462186.