Un estudi retrospectiu a Catalunya evidencia un increment en el diagnòstic de diabetis gestacional durant el Ramadà

Una recerca retrospectiva a més de 70.000 dones a Catalunya demostra un increment en el diagnòstic de diabetis gestacional en dones que practiquen el Ramadà, segons una recerca liderada des de Lleida per personal investigador de l'Institut de Recerca Biomèdica de Lleida (IRBLleida) i de l'Hospital Universitari Arnau de Vilanova (HUAV). Aquest treball, publicat a la revista BMC Medicine, analitza dades sanitàries d'atenció primària recollides a Catalunya des de 2010 fins a 2019 en el sistema SIDIAP (Sistema d'Informació per a la Investigació en Atenció Primària). Aquestes dades aporten informació per comprendre si les pràctiques associades al Ramadà -com el dejuni prolongat- podrien influir en el registre i resultat de proves diagnòstiques de diabetis gestacional.

La investigació ha identificat un increment en la freqüència de diagnòstic de diabetis gestacional en dones originàries de països de majoria musulmana durant el període de Ramadà comparat amb altres moments de l'any. En concret, les dones de països de majoria musulmana van mostrar una taxa de diagnòstic de diabetis gestacional substancialment superior durant el Ramadà (12,8%) respecte al període no Ramadà (8,84%). En canvi, a les dones del grup control (no musulmà) no es van observar diferències significatives entre períodes.

"Els resultats suggereixen que el calendari de diagnòstic de la diabetis gestacional en dones embarassades que practiquen el dejuni de Ramadà podria requerir una consideració específica per evitar diagnòstics falsament elevats i optimitzar l'atenció clínica. Es recomana que els equips sanitaris tinguin en compte el context cultural i els patrons de dejuni a l'hora de programar proves diagnòstiques" ha exposat la investigadora de l'IRBLleida, professora de la Universitat de Lleida i cap del servei d'Endocrinologia i Nutrició de l'HUAV, Marta Hernández.

La diabetis gestacional és una complicació de l'embaràs amb importants implicacions per a la salut materna i fetal, i la seva detecció precoç és clau per a una gestió clínica adequada. Tot i que la pràctica del dejuni durant el Ramadà és una expressió cultural i religiosa estesa, aquest estudi assenyala que el moment de realització de les proves diagnòstiques -especialment durant períodes de dejuni llarg- podria influir en la mesura dels nivells de glucosa i, per tant, en el diagnòstic de diabetis gestacional.

Els autors de l'estudi alerten que aquests resultats no impliquen necessàriament un increment real de la diabetis gestacional durant el Ramadà, sinó que podrien reflectir un efecte de sobrediagnòstic relacionat amb canvis fisiològics temporals o amb el moment triat per realitzar la prova.

La recerca ha comptat amb la col·laboració de personal investigador del CIBER de Diabetes y Enfermedades Metabólicas Asociadas, la Fundació Institut Universitari per a la Recerca a l'Atenció Primària de Salut Jordi Gol i Gurina (IDIAPJGol), l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, gerència d'Àmbit d'Atenció Primària Barcelona Ciutat, l'Institut de Recerca Sant Pau, Sant Joan de Déu Research Foundation, l'Hospital Germans Trias i Pujol, Germans Trias i Pujol Research Institute, i la Universitat de Vic - Universitat Central de Catalunya.

Article: Carrasco, M., Vlacho, B., Franch-Nadal, J. et al. Overdiagnosis of gestational diabetes mellitus during Ramadan: a retrospective population-based study in Catalonia, Spain. BMC Med (2026). https://doi.org/10.1186/s12916-026-04638-w