Investigadors de l'IRBLleida i l’IDIBELL identifiquen molècules clau en el càncer d’endometri

La recerca ha estat liderada per equips dels dos centres, en col·laboració amb altres institucions nacionals

Els microARNs (miRNAs) són petites molècules que regulen l'expressió dels gens i tenen un paper fonamental en molts processos biològics, inclòs el càncer. En aquest context, juguen un rol important en diverses etapes, des de l'inici de la malaltia fins a la seva progressió i metàstasi, però la contribució d'aquestes molècules canvia enormement segons el tipus específic d'miRNA i el tipus concret de càncer.

En el cas del càncer d'endometri, tot i que s'han identificat diversos miRNAs implicats, encara queda molt per descobrir sobre com actuen in vivo a l'organisme. Ara, però, un equip de recerca integrat per personal investigador de l'Institut de Recerca Biomèdica de Lleida (IRBLleida), l'Institut d'Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL) i el Centro de Investigación Biomédica en Red de Cáncer (CIBERONC), entre altres, ha fet un pas important en la comprensió d'aquest tipus de càncer. En un estudi, recentment publicat a la revista Cell Death & Disease, revelen com certes molècules reguladores (clúster miR-424(322)~503) poden influir decisivament en la progressió del càncer d'endometri.

El càncer d'endometri, en augment durant els últims anys

Afectant a prop de 420.000 dones a tot el món i amb més de 5.000 nous casos a Espanya cada any, el càncer d'endometri és el més freqüent de l'aparell sexual femení i el 6è més comú en dones. La seva incidència ha augmentat globalment en els últims anys de forma constant, en part per l'envelliment de la població, ja que afecta sobretot a dones post-menopàusiques de 60 anys de mitjana.

Es tracta d'un càncer complex, en el qual s'alteren diverses vies moleculars implicades en el manteniment normal de l'endometri. L'alteració d'aquestes vies contribueix significativament a l'inici i progressió del càncer, i sembla ser que les mutacions al gen PTEN, que sovint es troba mutat en les pacients, són de les més freqüents.

Un grup d'miRNAs amb un paper diferent segons el tipus de càncer

Quan el gen PTEN perd la seva funció, s'activa excessivament una via molecular anomenada PI3K/AKT, que afavoreix la proliferació cel·lular alhora que impedeix la mort programada de les cèl·lules (apoptosi), un mecanisme essencial per mantenir l'equilibri dels teixits. L'excés de proliferació i la manca de mort cel·lular són dos ingredients clau per conferir un perfil maligne a les cèl·lules de l'endometri, que esdevenen canceroses.

El treball dels investigadors ha volgut aprofundir en la relació entre la pèrdua de PTEN i l'activació de PI3K/AKT per veure quins altres actors biològics hi participen. Centrant-se en l'estudi dels miRNAs, han aconseguit identificar-ne un grup concret, el clúster miR-424(322)~503, que apareix sobreexpressat quan es perd PTEN. Aquest clúster, format per dos miRNAs (miRNA-424 i miRNA-503), és crític en la regulació de diversos processos cel·lulars relacionats amb el càncer. "Funcionalment, el paper d'aquest grup d'miRNAs en càncer és paradoxal, ja que poden estar sobreexpressats o inhibits segons el tipus de càncer, i actuar com a oncogens o supressors tumorals segons el tipus de cèl·lula i el seu microambient", explica la primera autora de l'estudi i investigadora de l'IRBLleida. Maria Vidal. "Fins ara, el paper concret en càncer d'endometri s'havia explorat mínimament, pel que no es sabia ben bé com actuava en aquest context", afegeix.

Un rol decisiu en càncer d'endometri, i més enllà

Ara, gràcies al nou estudi, es té una idea més concreta del paper de miR-424(322)~503 en càncer d'endometri. Per fer-ho, s'han creat ratolins modificats genèticament que no tenen ni el gen PTEN ni el clúster miR-424(322)~503. Els resultats mostren com la doble absència redueix la proliferació de les cèl·lules canceroses i restaura la capacitat de les cèl·lules per morir de forma natural, cosa que frena el desenvolupament del tumor. És a dir, "en el context de la pèrdua del gen PTEN, que es dona sovint en les pacients de càncer d'endometri, aquest clúster d'miRNAs esdevé un regulador crític de la carcinogènesi: desencadena canvis moleculars que contribueixen al desenvolupament del càncer", explica el co-director del treball, investigador principal del grup de Càncer ginecològic de l'IDIBELL i també investigador CIBERONC, David Llobet. L'equip investigador ho ha comprovat anant un pas més enllà: sense el clúster, l'agressivitat del tumor es redueix significativament i, en alguns casos, fins i tot va prevenir la seva formació.

A més, els investigadors han observat que aquest clúster també afecta les cèl·lules normals de l'endometri, suggerint que podria estar implicat en altres malalties on aquestes cèl·lules es troben afectades. "A part del càncer, hem vist que aquest clúster pot regular aspectes més amplis de la biologia endometrial i, per tant, podria ser que participés en altres patologies de l'endometri com l'endometriosi", destaca el co-director del treball, investigador de l'IRBLleida, professor de la Universitat de Lleida i també del CIBERONC, Xavier Dolcet.

En definitiva, aquest descobriment obre la porta a noves estratègies terapèutiques que podrien millorar el tractament del càncer d'endometri en el futur, centrant-se en la regulació dels microARNs per recuperar els mecanismes de control cel·lular perduts. També amplia el coneixement del paper d'aquestes molècules en la biologia de l'endometri, podent obrir noves vies d'investigació sobre el seu rol específic en malalties d'incidència elevada però encara força desconegudes com l'endometriosi.

Aquesta recerca ha estat possible gràcies al finançament de l'Institut de Recerca Biomèdica de Lleida, el Ministerio de Ciencia, Innovación y Universidades, l'Instituto de Salud Carlos III (co-finançat amb European Regional Development Fund. ERDF, a way to build Europe) i la xarxa CIBERONC (CB16/1200231).

Article: Vidal-Sabanés, M., Bonifaci, N., Navaridas, R. et al. Endometrial cancer progression driven by PTEN-deficiency requires miR-424(322)~503. Cell Death Dis 16, 705 (2025). https://doi.org/10.1038/s41419-025-08022-z 

Els investigadors Maria Vidal i Xavier Dolcet