Un estudi amb participació d'investigadors de Lleida demostra la vinculació entre els microbis intestinals i la memòria recent

El descobriment obre la via al desenvolupament de dietes individualitzades per millorar la memòria

El tipus de bacteris que hi ha en l'intestí, el que s'anomena microbiota intestinal, té relació amb la memòria recent. Aquesta és la conclusió d'un estudi fet per investigadors de l'Institut de Recerca Biomèdica de Girona (IDIBGI), del Laboratori de Neurofarmacologia de la Universitat Pompeu Fabra i de l’Institut de Recerca Biomèdica de Lleida (IRBLleida).  L'estudi s'ha publicat a la revista Cell Metabolism.

L'estudi té com a títol "Obesity Impairs short-term and working memory through gut microbiota metabolism of aromatic amino acids" (L'obesitat afecta la memòria de treball i a curt termini a través del metabolisme dels aminoàcids aromàtics induït per la microbiota intestinal) i hi ha participat un total de 130 subjectes, entre obesos i no obesos. A tots ells se'ls ha analitzat diferents metabòlits a plasma a més de la microbiota intestinal. També se'ls han administrat diferents tests cognitius, així com mesurat el volum de determinades àrees cerebrals implicades en la memòria (l'hipocamp i l'escorça prefrontal) a través de ressonància magnètica.

Les anàlisis metabòliques s’han realitzat a l’IRBLleida i l’estudi ha comptat amb la participació dels investigadors i investigadores de l'IRBLleida, Reinald Pamplona, Joaquim Sol, Mariona Jové i Manuel Portero-Otin del Grup de Fisiopatologia Metabòlica.

En l'estudi, a més dels investigadors gironins liderats pel doctor José-Manuel Fernández- Real, Catedràtic de Medicina de la Universitat de Girona, cap del Grup de Nutrició, Eumetabolisme i Salut de l'IDIBGI, cap de secció d'Endocrinologia de l'Hospital Universitari de Girona Josep Trueta i investigador del CIBEROBN, han col·laborat principalment professionals de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona, Universitat de València. Fundación FISABIO y CIBEResp.

A la circulació sanguínia es troba el triptòfan en condicions normals, un aminoàcid aromàtic que resulta cabdal per a la "síntesi" de neurotransmissors. Es va trobar que les persones amb obesitat mòrbida que tenien menys memòria recent també tenien menys triptòfan circulant. D'altra banda, la producció de algunes vitamines depèn dels bacteris de la microbiota. Les persones amb obesitat tenien determinats bacteris que metabolitzaven la vitamina B1 en paral·lel a la disminució de memòria immediata i recent. Pel que fa a l'hipocamp, ja se sap que la seva mida està relacionada amb la memòria de l'individu: es va observar que les persones amb obesitat tenien un volum del hipocamp més petit. De forma molt interessant es va comprovar que la mida de l'hipocamp també s'associava a la presència de determinats bacteris de la microbiota intestinal.

osteriorment, es van fer assaigs amb ratolins, els quals van rebre un transplantament de microbiota fecal dels pacients per valorar com afecta la presència de certs bacteris intestinals a la memòria recent dels rosegadors. El resultat va ser contundent i es va evidenciar que el transplantament de bacteris presents a pacients amb obesitat mòrbida van fer disminuir la puntuació de memòria dels ratolins. Donat que la dieta habitual dels subjectes es va associar a la presència de determinats bacteris intestinals, tots aquests resultats obren la porta al desenvolupament de dietes individualitzades que científicament puguin millorar el rendiment cognitiu i la memòria.

Text: Comunicació IDIBGI i IRBLleida

La recerca ha comptat amb els investigadors i investigadores de l'IRBLleida, Reinald Pamplona, Joaquim Sol, Mariona Jové i Manuel Portero-Otin del Grup de Fisiopatologia Metabòlica