Residus de carxofa i pastanaga com a ingredients prebiòtics

Els concentrats de fibra dietètica derivats de vegetals, especialment la carxofa i la pastanaga, tenen un alt potencial com a prebiòtics ja que milloren la microbiota intestinal afavorint el domini dels Bacteroidetes. Aquests bacteris fermenten la fibra i augmenten els àcids grassos de cadena curta (AGCC), claus per a la salut del còlon. Aquestes característiques permetrien reaprofitar els residus de la indústria d'extracció de sucs com a ingredients funcionals, contribuint a la revalorització de subproductes agrícoles. És la principal conclusió d'una recerca realitzada per investigadores de la Universitat de Lleida (UdL), Agrotecnio i l'IRBLleida, publicada a la revista Food Hydrocolloids for Health.

L'estudi ha avaluat concentrats de fibra dietètica obtinguts del bagàs (polpa i pell) restant després de l'extracció de sucs vegetals de carxofa, pastanaga, cogombre i pebrot vermell facilitats per Indulleida S.A. L'equip investigador ha mesurat l'impacte en la composició de la microbiota intestinal específica i la producció d'AGCC durant 48 hores amb un model de digestió in vitro que simula el procés gastrointestinal humà.

Els resultats assenyalen que les fibres de carxofa i pastanaga estimulen de manera especial bacteris beneficiosos com Lactobacillus i Bifidobacterium. La primera, a més, genera la major quantitat de butirat o àcid butíric, un compost essencial com a font d'energia per a les cèl·lules del còlon i per a la integritat de la barrera epitelial, amb efectes antiinflamatoris associats.

Les fermentacions de cogombre, pebrot vermell i pastanaga aconsegueixen les concentracions més elevades d'àcid acètic, que participa en diverses funcions fisiològiques, com ara la regulació de la sacietat i del pes corporal, l'activitat antimicrobiana i la inducció de l'apoptosi (mort programada) en cèl·lules canceroses. Quant a l'àcid propiònic, relacionat també amb l'alliberament d'hormones que augmenten la sensació de sacietat i poden reduir la ingesta d'aliments, s'observa un augment durant les primeres 24 hores amb la fibra de pebrot vermell i amb la de cogombre a les 48 hores.

"Els concentrats de fibra dietètica derivats de vegetals no només ajuden a preservar el pH del còlon, sinó que també promouen l'alliberament d'àcids grassos de cadena curta, promovent la salut intestinal", destaca la investigadora de l’IRBLleida i professora de la Facultat de Medicina de la UdL i primera signant de l'article, Gemma Bellí. "Els de carxofa en particular poden representar un candidat prometedor per a futures investigacions com a ingredient dietètic funcional", afegeix.

Aquest estudi s'emmarca en el projecte "Disseny d'aliments funcionals que contenen ingredients actius amb potencials propietats antiobesitat", liderat conjuntament per Bellí i la investigadora de l'Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Agroalimentària i Forestal i de Veterinària (ETSEAFiV) de la UdL Olga Martín-Belloso. De l'ETSEAFiV també han participat Ana A. Vaz, Isabel Odriozola-Serrano i Gemma Oms-Oliu. L'equip planteja futurs estudis in vivo per confirmar aquests efectes de les fibres vegetals en condicions fisiològiques.

Article: Ana A. Vaz, Isabel Odriozola-Serrano, Gemma Oms-Oliu, Olga Martín-Belloso, Gemma Bellí. Exploring the prebiotic potential of dietary fibre concentrates from artichoke, red pepper, cucumber, and carrot by-products, Food Hydrocolloids for Health, Volume 8, 2025, 100257, ISSN 2667-0259,
https://doi.org/10.1016/j.fhfh.2025.100257.

Informació: Premsa UdL